Nem a fer psico!!...

1

                                                                  1.Imatge pròpia. 

A les aules de quatre anys les sessions de psicomotricitat es realitzen alhora que les de filosofia 3/18 (amb cada meitat de nens de les duess aules) i per això no hem vista gaire d’aquestes sessions. El motiu és perquè tant la meva companya (Patri) com jo hem estat a les sessions de filo, programant, planificant, organitzant activitats i contes, amb l’ajuda i suport de les nostres dues mestres d’aula. I he de dir que ha sigut un immens plaer realitzar la filosofia 3/18, ja que hem après un munt i hem gaudit molt.

Però referent a l’activitat de psicomotricitat, van demanar permís tant la Patri com jo per fer alguna sessió més de psicomotricitat, qüestió que no vam tenir cap tipus de problema,  aquell dia no vam fer filo i van anar a la sala de psicomotricitat.

 He de dir, que he tingut la sort de poder conèixer a diferents docents impartint les sessions (quatre mestres) en aquest centre, ja que a l’assignatura de "Desenvolupament Psicomotriu" de segon curs, vaig fer les pràctiques en aquest mateix centre i això m'ha ajudat a conèixer diferents versions de tutoritzar una sessió de psicomotricitat.

Per una banda, he observat la manera de treballar que tenien la majoria d’ells, han tingut i tenen una actitud de respecte cap als infants, una actitud ètica i docent, que m`han ajudat a completar les meves competències com a futura docent. Fins i tot a l’última sessió de psico m’hem vaig quedar sorpresa de l’actitud de la mestra perquè respectava al màxim el joc que feien els nens, un exemple és quasi al final de la sessió, que  vaig apartar uns mòduls perquè els nens tinguessin lloc per seure o estirar-se per fer la part de la representació, i la mestra m’ha va dir que no toqués res, que tot es quedava com estava, per no trencar el joc que els nens tenien, això hem va mostrar el gran  interès i el  respecta cap a  les accions dels nens i per tant el desenvolupament de la seva personalitat.

Per altra banda, he pogut gaudir dels nens, d’ajudar-los quan els hi ha fet falta i de col·laborar amb la mestra de la sessió en tot moment, he estat atenta a les indicacions i recomanacions per fer un bon desenvolupament de la sessió. He gaudit molt de poder visionar per exemple  el joc que fan amb les teles,  són un material que m’agrada molt perquè donen molt per jugar i els nens els hi encanten, sobretot ara que està de moda la pel·licula de “Frozen”, i els nens juguen com si fossin els personatges d’aquesta pel·licula. Altres (sobretot nens), jugaven a un joc més fort,  motiu pel qual hem intervingut vàries vegades per dir-los que estaven molestant als companys que també es trobaven a la sala jugant però sempre des del respecte pel seu joc i  tenin una bona actitud.

                                                                    2. Imatge  pròpia.
Personalment crec que l’actitud ètica i docent, ha de ser d’escolta, d’observació constant, ja que és l’única manera de poder conèixer les inquietuds i necessitats dels nens.  En aquestes sessions es veuen moltes situacions d’aprenentatge que podem aprofitar per conèixer l’estat personal dels nens, i la nostra actitud davant d’ells és molt important perquè busquen el nostre reconeixement, els nens volen que l’adult el miri, i vegi els seus progressos, el que és capaç de fer,  això crec que és fonamental per a que les relacions adult- infant prosperin.

Per concloure (i molt breument)he dir que els espais de la sala estaven disposats com ens aconseja  “Acoutirier”, amb diferents espais pels diferents moments de la sessió com per exemple: el ritual d’entrada (on es recorden les normes, el que es pot i el que no es pot fer), la barrera (moment de màxima pulsió), expressivitat motriu, espai sensoriomotor, espai de joc simbòlic, espai de representació i finalment ritual sortida. Aquí deixo amb imatges els diferents moments de la sessió, ha sigut un plaer....