Els primers dies a l ’Urgell, a la classe de quatre anys” Les motos”.

Aquets són els nens de la classe de les motos....

He de dir, que el meu començament de  les pràctiques al Centre l’ Urgell a significat tota una novetat, tant per a mi com pels meus fills. Per una banda per mi, perquè això significa que estic a la recta final de tota una gran  experiència, com és cursar aquesta carrera, i també perquè puc conciliar millor la vida familiar i d’estudiant. Per altra banda, perquè per als meus fills d’alguna manera els hi agrada saber que la seva mare els portarà, recollirà a l’escola i que està més a prop d’ells.  

Per a mi, no suposava cap trauma o estat de molts nervis entrar a l’aula, pens que perquè estic acostumada a estar amb nens (he sigut tutora d’aula de nens de 6 mesos a 3 anys), a més el centre ja el coneixia,  sabia una mica com treballaven, i l’enfocament pedagògic que guia el dia a dia de l’escola, que coincideix amb el que de forma teòrica hem estudiat al llarg d’aquests quatre anys, per això quan vaig tenir l’oportunitat d’elegir aquest Centre per fer les pràctiques  la vaig aprofitar. 

Això ha fet que arribi al centre amb una gran il·lusió, amb moltes ganes d’aprendre i de gaudir de tots els moments, tant dels positius com els no tan positius, perquè de tot s’hi aprèn, sabent que serà una experiència molt enriquidora pel meu procés de formació tant personal com professional.

El primer dia de contacte amb el personal docent del centre, va ser abans de començar les pràctiques, que la coordinadora de cicle es va presentar i ens va presentar a la resta d’equip d’infantil, ens va mostrar les aules i tot el recinte d’infantil.

Després, al començament de les pràctiques les meves companyes i jo vam arribar a un acord pel que fa a qui estaria a cada grup. Jo vaig elegir 4 anys, (perquè no podia anar a 5anys perquè  estava la meva filla i és el més raonable).

Les tutores ens van preguntar si ja sabíem on volíem estar (ens van deixar elegir) i cadascuna va dir la seva aula que li tocava.  Ens vam presentar a cada tutor respectivament, i vam entrar cadascuna a la seva aula. En el meu cas, m’hi va tocar amb na Mariana, que respectivament va ser tutora d’una de les meves filles. Aquest fet, va fer que encara arribés amb més il·lusió al centre, ja que aquesta dona és un referent a aquest centre, per la seva implicació, dedicació i per la seva professionalitat dia a dia, de la qual estic segura aprendré moltes coses.

De fet, ja des del primer dia, vàrem tenir una conversa en la qual em va dir que ara jo era una mestra més del centre, i em va dir que li demanés tot el que no entengués i que com a ella l'havien ajudat molt, doncs, ella també ajudava als altres sense problema i que si jo veia alguna cosa per canviar que li digués. Des del primer dia va explicar-me el funcionament de l’aula i els projectes que duien a terme.

I parlant del meu primer dia de pràctiques, per als nens va ser tota una novetat, no sabien qui era jo, i m’hi vaig presentar davant d’ells. Aquest dia el vaig dedicar a observar horaris, els projectes, a veure com actuava la mestra en diferents moments, com resolia els conflictes, com els organitzava, així com a intentar aprendre els noms dels nens, cosa fonamental per poder establir un vincle amb ells.

Na Mariana repetides vegades m’ha recordat tant a mi com als nens que sóc una mestra més de l’aula, i sempre que parla m’inclou, com per exemple: diu que m’hi donin les feinetes, que na Sònia contarà un conte, que na Sònia estarà ajudant als racons(com el de l’ordinador, que necessiten molta ajuda), què gràcies a que estic pot realitzar determinats racons (ja que una sola no ho podria portar a terme), què gràcies per  fer-li recordar coses del dia a dia que s’oblida...

Tots aquests cometaris fan que em senti part de l’aula, em transmet i demana ajuda per programar les diferents activitats. El moment del pati i l’esmorzar, són fonamentals en aquesta relació entre la tutora i jo, ja que aprofitem per parlar del que hem fet o del que farem, de com a sortit alguna activitat o de l’estat dels nens amb algú amb concret.

Pel que fa als  nens, he vist com els hi agrada la meva presència perquè amb fan mostres de afectivitat, i les mares parlen de mi dient: ah..tu ets la famosa Sònia que parla el meu fill de tu...i això em fa sentir bé perquè ho diuen de manera positiva.

A nivell general, i gràcies als tallers, racons mesclats i patis he pogut conèixer a nens d’altres aules i arriba un moment que els conèixes sense dificultat.

 També, al llarg d’aquests dies he vist la gran col·laboració de les famílies, tant per fer projecte de conèixer els continents, per sortides o esdeveniments especials com són Carnestoltes, Carnaval, o l’Olimpíada Pagesa, tot això em permeten conèixer més les persones que acompanyen als nens en el seu dia a dia .

Per tot això, crec que la meva elecció a aquest Centre ha estat encertada, crec que és idoni per formar-me professionalment.

Per altra banda, he de dir que són molts importants les meves companyes de pràctiques, de les quals també aprenc i compartesc les meves i les seves experiències, tant si són positives com negatives, intentant gaudir de tot el que estem vivim en aquests dies que passen molt de pressa.

Tots, tant nens, com mestres, companys, famílies i el centre en general són un conjunt de persones que estan fent aquests mesos una experiència molt important a la meva vida, tant personal com professional.



Els nens han fet el seu autoretrat...han quedat molt guapos!!