 | |
| La classe de "les Motos" |
Aquest
recurs, és utilitzat en totes les aules, ja que les fotos dels nens són un
element identificatiu per a ells, aquestes estan als penjadors de la roba i
motxilla, a l’assemblea, als plafons dels racons mesclats, al racó dels noms(perquè
ja l’escriuen), al calendari on es posa la foto del nen al seu aniversari.
Amb les fotografies, s’aconsegueix que els nens s’identifiquin i puguin treballar més autònomament els ajuda a situar-se en els espais i els dona seguretat i responsabilitat diària. Per això també vull explicar que les fotografies els ajuden a conèixer altres coses com per exemple els seus noms o sigui l’abecedari.
A
l’espai d’una de les parets està situat el plafó de les lletres,(un plafó
bastant gran, amb les fotos dels nens a la lletra de cada nen respectivament),
els nens poden veure perfectament quina és la primera lletra del seu nom i la
dels seus companys, és una manera d’aprendre significativament perquè les
lletres estan lligades amb la vida dels nens.
És per això, que Mariana (tutora d’aula)
en va comentar que volia canviar el racó de les lletres perquè veia que no hi
anaven molts els nens. Per això vaig pensar
la possibilitat de crear un espai diferent al racó de les lletres, vaig recordar una
activitat molt maca (que vaig tenir l'aportunitat de realitzar a la Universitat amb una altra
companya a l’assignatura de Trastorn del Desenvolupament a la Primera Infància).
Li
vaig comentar a la tutora que si li agradava la idea d'utilitzar materials
naturals, com per exemple, arena i copinyes, i li va semblar bé.
Al
racó de les lletres, hi hauria una taula amb dues catifes una amb arena de la
platja i l’altre amb copinyes, els nens haurien de posar les lletres del seu
nom amb el dit, i després col·locar les copinyes fent la forma de la lletra, vaig
portar tot el material i el vaig deixar per què poguessin jugar els nens,
tenien tantes ganes de provar aquest nou racó que quasi no vaig explicar res, i
quan ens van donar compte hi havia molts nens a la taula, van començar a jugar a la terra sense fer
lletres, escampant-la per tot arreu, o sigui va ser un caos per uns
instants.
Al
racó de les lletres, hi hauria una taula amb dues catifes una amb arena de la
platja i l’altre amb copinyes, els nens haurien de posar les lletres del seu
nom amb el dit, i després col·locar les copinyes fent la forma de la lletra, vaig
portar tot el material i el vaig deixar per què poguessin jugar els nens,
tenien tantes ganes de provar aquest nou racó que quasi no vaig explicar res, i
quan ens van donar compte hi havia molts nens a la taula, van començar a jugar a la terra sense fer
lletres, escampant-la per tot arreu, o sigui va ser un caos per uns
instants.
Que passés això, m’ha fet reflexionar en
el meu propi aprenentatge autònom, ja que com m’ha va explicar la tutora, per
activitats futures totes les activitats noves s’han de presentar, és a dir, fer
una petita presentació del que els mostrem, explicar les normes (només dos
nens al racó) el que es pot fer i el que no( en aquest cas era, no escampar
la terra), per un bon funcionament del racó d’aula.
Després de la seva explicació, na Mariana m’ha va dir que els hi podia introduir l’activitat i quedar-me una estona amb ells, i així ho vaig fer. Els nens estaven molt motivats perquè era una opció nova d’aprendre a fer lletres...jo també vaig gaudir molt.
Després de la seva explicació, na Mariana m’ha va dir que els hi podia introduir l’activitat i quedar-me una estona amb ells, i així ho vaig fer. Els nens estaven molt motivats perquè era una opció nova d’aprendre a fer lletres...jo també vaig gaudir molt.
Aprofitant que els hi explicava el desenvolupament de l’activitat, vaig reflexionar també que perquè no feien a més de les seves lletres, la dels altres, vaig animar a què escriguessin altres noms, perquè crec que no hem de limitar el coneixement dels infants, s’han d’apropar a altres lletres que també estan al seu voltant.
Un altre moment que consider important al llarg d'aquests dies va ser el dia en el qual la meva tutora ens va proposar que tant la Patri com jo havien de fer juntes la classe de filosofia (la meva tutora no podia donar la classe perquè havia d'anar a fer psicomotricitat amb l'altra meitat del grup classe).
Així que tant la Patri com jo ens van endinsar en un món al·lucinant, ja que és una de les activitats que més m'hi agraden, és fantàstic veure com els nens gaudeixen dels coneixements que tenen, de com parlen de les situacions viscudes, de com s'expressen, de com representen el que han entès.
Així que entre les dues van contar el conte de "La Jaia Quaresme"(perquè estàvem "a Carnestoltes), el conte ens deia com vivia el Carnestoltes(tot festa) i com vivia la jaia quaresme (res de festa), després els hi vam fer preguntes referides a què passaria si tothom visqués com la jaia o com el carnestoltes, per veure qué és el que pensaven de el que havien escoltat, els nens parlaven, imaginaven i tots volien que els escoltàssim, després van representar en un paper el que havien entès de tota la sessió. Per últim, tots ens van agafar de la mà fent una rodona i vam tancar els ulls, havien de respondre preguntes i fer pensar com seria un món i l'altre món, però amb els ulls tancats.
 | |
(Aquí es veuen les respostes i representacions dels nens...) |
He de dir, que a tot això l'altra mestra de quatre anys(Ana), tenia la porta oberta per d'alguna manera supervisar-nos per si de cas, però no hi va haver cap problema, tant la Patri com jo vam gaudir molt i van quedar satisfetes de la feina feta, ja que era la primera vegada que ho fèiem...
Després d'això les tutores respectives ens hi han proposat que pel següent trimestre féssim nosaltres dos la filosofia, cosa que per la qual ens havien de llegir els dos llibres que són la base per aprendre a fer les sessions, són "Tot pensant" i "Tot pensant Contes".
Crec que la filosofia 3/18 és molt necessària a infantil perquè és formar persones crítiques que puguin pensar per elles mateixes i no sols és un programa de filosofía sinó que és una actitud crítica del mestre/a davant l'ensenyament/aprenentatge i que ens pot servir per abordar qualsevol situació, al mateix temps és provocar l'esperit crític a l'infant per tal que sigui capaç per abordar qualsevol situació del futur que ara ignorem.
Es treballen una sèrie d'habilitats que són els objectius (què vols aconseguir), mitjançant l'art, jocs i contes.
 | |
| Les tutores, Patri i jo planificant la pròxima sessió... |
La Patri i jo hem decidit que pel següent trimestre treballarem amb els contes perquè així analitzem sentiments, emocions, angoixes i pors, dubtes, realitats i fantasies, és un bon recurs per introduir als infants en la realitat social i lingüística en un món canviant. També per tenir pautes de comportament i maneres de fer, desvetllar imaginació i influí en el desenvolupament de la creativitat.
Ja ens hem posat mans en l'obra i sabem que els contes que hem de treballar són: En Patufet(a Catalunya), Hi havia una vegada un sací pereré(Brasil), L'Aladí i la llàntia meravellosa(Orient), La gallina Lina(món anglosaxó), L'Aneguet lleig(nord d'Europa), La Bella Dorment(fantasia).
Esper per les pròximes entrades explicar més coses sobre aquest tema tan interessant i necessari per a infants i docents....
Aqui deixo moltes fotos més de les diferents sessions:
Bibliografia:
-Imatges pròpies.
