viernes, 22 de mayo de 2015

Avaluem.....




Avaluacions

En aquests moments de les meves pràctiques he après a adonar-me  que l’avaluació és un procés molt important per no esmentar-lo.

En tots aquests dies de contacte amb la tutora, he de dir que m'hi ha transmet, que seguir una observació per enregistrar moments de l’aula en una graella,  val la pena perquè és la manera de millorar tant el funcionament de l’aula com el treball com a docent.

A la PGA (Programació Genera Anual)  del CPI  l’Urgell, podem veure com a cada una de les rutines diàries ens esmenten les avaluacions que fan, i crec sincerament que a la classe de “les motos” i amb la seva tutora Mariana, aquestes avaluacions són realitzades mitjançant una avaluació inicial, per conèixer el nivell de cada infant, així com una continua que permeti millorar alguns aspectes i un final, on es determina si s’han aconseguit els objectius plantejats inicialment,
Es segueix un enregistrament mitjançant instruments com: observació diària, graelles de registre, i  graelles de procés d’adquisició de l’lestoescriptura. Es segueix un enregistrament sistemàtic i objectiu sobre la pràctica dels nens.

Al final de les activitats s’analitza el que ha sortit bé i el que no ha sortit tan bé per millorar-lo a les següents sessions.
Comparteix la idea sobre avaluació que ens proposa Bejerano (2011), que:
 “La evaluación tiene una función de retroalimentación, ya que a la vista de los resultados, se replantean de nuevo los objetivos o cualquier otro elemento del proceso educativo, inclusive la propia evaluación. La evaluación en infantil pretenderá señalar el grado en que se van alcanzando las distintas “capacidades” del niño.

Els Mestres poden extreure molta informació retroalimentant-se per tenir una imatge ajustada de les capacitats i limitacions dels nens, i poder prendre decisions  per afavorir la qualitat de l’ensenyament.

Amb aquesta reflexió també volia esmentar que no és gaire fàcil dur a terme tot això saben que només és una persona per aula, i és impossible que una sola pugui atendre a tots els nens i focalitzar la mirada, enregistrar el que observa de forma escrita o gràfica.

Per acabar he de dir, que l’avaluació és una eina que ens serveix per prendre decisions sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge, que és fonamental per una  bona actuació de la mestra/e, fa que tingui una visió objectiva del procés real que està duent a terme.

 Hem de portar a terme processos de recollida d'informació, reflexió i canvi, per aturar-nos a qüestionar el que estem fent. Hem de pensar en els beneficis que suposaria per l’educació en general.


.

Referències:

BEJERANO GONZÁLEZ, F. (2011). La evaluación en Educación Infantil. Revista cuadernos de educación y desarrollo, 29.

GONZÁLEZ PULGARÓN, M.J. (2011). Importancia de la reflexión sobre la práctica. URL: http://educacion.tamaulipas.gob.mx/formacion/cursos_2011/No2/reflexi%F3n%20sobre%20la%20pr%E1ctica.pdf

PGA (CPI l’ Urgell).

lunes, 18 de mayo de 2015

Relacions amb famílies.....




Puc dir que la meva relació amb les famílies dia a dia a anat a més, ja que després de tots aquests mesos, ja  hem coneixen i s’apropen a mi per indicar-me coses dels seus nens, ja sigui a dins l’escola com fora d’ella, crec que la meva disposició és sempre d’escolta, respecte i ajuda.

A vegades succeeixen coses que nosaltres com a futures mestres hem d’aprendre a conviure amb determinades famílies i diferents situacions, com per exemple hi ha una d’elles que la mestra d’aula, ha parlat amb la mare en diferents reunions per explicar-li que el nen ha de portar per esmorzar un entrepà, i es dóna el cas que fan el que volen, perquè el nen duu a classe sempre batuts, pastisseria industrial de xocolata, etc. 

La mestra s’ ha resignat una mica perquè ha fet tot el que estava a les seves mans, i cada dia veiem amb impotència aquests fets.
Per aquest motiu hem d’aprendre a tenir paciència i a sabre consensuar amb les famílies de la millor manera el més adequat pel bé del nen. 

El fet  que la família no faci cas m’ha xocat molt, ja que a vegades el diàleg a segons quines famílies no funciona, i crec que ja no tan sols com a mare, ni futura mestra sinó com a persona responsable has de mirar pel bé del nen   i no entenc com alguns pares no s’adonen que no beneficien al seu fill i tant sol a les rutines diàries de portar l’esmorzar.

Però això és una realitat molt latent a les escoles que crec que és un dilema mínim,  hi ha conflictes més greus pel que hem d’estar preparades pel futur, perquè tractar amb un material tan sensible com són les famílies no és gaire fàcil, hem de tenir present que hi ha moltes modalitats de famílies i que cadascuna té les seves particularitats, hem de ser empàtics però també responsables.

Vine a fer barrera !! com una mestra més…

La nostra disfressa de marcià....



1.      Treball col·laboratiu (Dinàmica de centre).

El projecte que duim al llarg de tot el curs és el dels marcians, en aquest projecte els nens estan molt implicats i jo també he aconseguit implicar-me col·laborant  molt, ja que la il·lussió que ells tenen fa que tant Mariana com jo estem molt il·lusionades.

La col·laboració amb la mestra és total per poder dur a terme aquest projecte (o qualsevol projecte o activitat), ja que havien de fer una disfressa de marcià i inventar un ball.
En aquests moments ja hem anat a comprar la tela per fer-nos la disfressa, (van fer una sortida a Vila a una tenda de teles, va ser un dia molt divertit),i ara cada nen s’ha retallat el seu vestit, es fa el seu casc de marcià, s’hi pega les orelles i els ulls, etc.

Treballar amb la Mariana m’hi encanta i és molt motivador perquè no fa les coses perque sí, ella respecta totalment el ritme de cada nen i els ajuda a que puguin superar reptes.

Per exemple; per nosaltres seria més ràpid i fàcil, retallar la tela de cada nen, i després ells l’haurien de decorar, però el que fem és donar-los les mides, les tisores a ells i que retallin la seva pròpia tela, cosa que ens duu molt més temps i paciència, però la nostra satisfacció és doblement major quan veim les cares dels nens gaudint de lo que estan fent, la seva pròpia disfressa!!

Aquesta manera de treballar és la que a mi m’agrada, una educació lenta, a poc a poc, sent conscient de tots els processos d’ensenyança aprenentatge, i tot gràcies al fet que he conegut com treballa aquesta mestra que mai es cansa, gràcies Mariana!!...   Deixo unes imatges de tot el procès de fer una disfressa de marcià....