Volia començar explicant que al llarg dels temps d’observar als nens, m’he adonat que des de que entren a les classes fins que surten, estan desitjant comunicar els seus estats d’ànims, tant si són positius com negatius, mitjançant les seves manifestacions en enfront del món que el rodeja, en relació amb si mateix, amb les persones del seu entorn i amb els objectes podem entendre al nen en la seva globalitat i a la nostra realitat escolar del dia a dia.
L’activitat de la psicomotricitat a la classe de «les motos» és molt motivadora i enriquidora, tots estan desitjant aquest moment. La classe es divideix en dos grups uns fan psicomotricitat i els altres filosofia 3-18.
He recogit un fragment del llibre«: La Psicomotricidad en la escuela: una pràctica preventiva y educativa», perquè hem sembla que és molt significatiu per conèixer què aporta als nens aquesta pràctica:
“..El tratamiento la propuesta metodológica de la Práctica Psicomotriz ofrece aportunidades a los niños y niñas de manifestarse en su originalidad, independientemente de su habilidad, origen sociocultural y conocimientos previos. El juego el movimiento, la comunicación, la representación , el desarrollo de la empatía y de la autoestima construyen una manera conjunta de conocimiento más adaptada al contexto y contribuyen a aprender compartiendo con los otros...”
Crec que als nens els hi agrada tant anar a les sessions de psicomotricitat perquè allà poden expressar, comunicar, actuar, es poden identificar, poden pensar i crear que són plaers necessaris per a la vida d’un infant, tot allò acompanyat per les estratègies d’intervenció dels adults.
Per això he excogit aquesta competència(la d'actitud ètica i docent)i aquest àmbit d’intervenció (Psicomotricitat) en aquesta entrada, perquè crec que el treball de l’adult és fonamental i depenent d’una persona o d'altre, aquesta activitat pot variar molt.
La manera d’acompanyament al nen, l’actitud de les persones que imparteixen la classe, influeix a les sessions. Pels nens és bàsics la mirada atenta de la mestra davant les seves descobertes, la capacitat d’escolta, mirar, sentir, percebre, observar, empatitzar, són fonamentals per nens i mestres.
Ho dic amb coneixement de causa, perquè per exemple quan vaig fer a segon curs les pràctiques de psicomotricitat (en aquest mateix col·legi), les impartia una mestra que era PT, i ara m’hi adon que no tenen res a veure amb les que actualment s’imparteixen per na Maria Antònia (mestre de suport), i a vegades per la meva tutora (Mariana, que té un Màster en psicomotricitat).
He vist la falta d’acompanyament i el passotisme (anys anteriors) i he vist les bones pràctiques, la il·lusió i l’escolta en aquests moments. Crec que un bon docent ha d’estar implicat i convençut de la importància del seu treball en l’educació integral dels seus alumnes, ha de gaudir i saber reflexionar de la seva labor com a docent.
Bibliografia :
-Arnáiz, P., Rabadán, M., Vives, I. (2008). La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa. Málaga: Aljibe.
-Imatges pròpies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario